Setmana agitada

Bé, tots sabem què ha passat aquesta setmana entre diversos i molt determinats i acotats sectors de l'estudiantat universitari. Abans que res, no vull enganyar ningú, l'implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), alias pla Bolonya, em sembla una mesura positiva i necessària per a les universitats catalanes. D'altra manera, aquest sí no significa que hagi venut la meva ànima al diable (ho sento, això no és futbol), és un sí crític. L'essencia de l'EEES és positiva (convalidació d'estudis per a tot Europa, més responsabilitat per a l'estudiant i millor desenvolupament de les pròpies capacitats ja que requereix més treball, individual i col·lectiu), encara que la forma en què l'Estat espanyol l'implanta és, perdonin l'expressió, tercermundista. Tinc un amic que treballa per a la gerència de la UB en l'implantació de Bolonya, en el seu cas a la Facultat de Belles Arts; m'explica que, sobretot, tot s'ha de fer a cost zero. Jo pregunto, com reformar les aules per a equipar-los amb el material necessari? Com modernitzar els aparells de tota mena de les universitats públiques? Com pretendre competir amb Alemanya, quan el nivell de beques d'ambdós països dista anys-llum? En fi, algú m'ho haurà d'explicar, però han tornat Campaneta, la Fada Madrina i la resta de bruixes benignes, fades i resta d'ésser màgics, que ens donaran aquests tres desitjos abans de la mitjanit. D'altra banda, si ens hi fixem prou bé, de protestes només n'hi ha hagut a casa nostra.

I aquí vull venir a petar, les protestes. L'edifici històric de la UB restava ocupat (o okupat, més ben dit) pels anti-Bolonya, que s'hi han estat en deplorables condicions de manteniment i higiene durant quatre llargs mesos. Òbviament, tots ells s'han dutxat i han menjat calent cada dia, no ho dubtem pas. No sé què han fet, però si després de quatre mesos morts de fàstic algú ha decidit que era hora de que marxessin serà per alguna cosa. Així doncs, l'escàndol no és que els hagin desallotjat (vull dir, oprimit). L'escàndol vé de dos fets clarament:

1. L'atac indiscriminat a tot vianant que passés per allí i, no sabem perquè, amb sanya contra la premsa en general.

2. La decisió dels anti-Bolonya d'anar a okupar un Departament de la Generalitat de Catalunya (al conseller Huguet no se li han ficat els pèls de punta, perquè no en té) i, fins i tot, el propi Palau de la Generalitat de Catalunya.

Del primer fet no en puc dir res més que el que ha sortit a les notícies aquests dies, és a dir, en Saura no sap com treure's el mort de sobre, així que el primer que ha fet ha estar enfrote-li al Director General de Policia -amb raó- i després cantant unes declaracions sobre l'espinat tema del finançament què, com diria el M.H. President Pujol, això no tocava (tjo). És un fet reprobable, escandalós i impropi d'un règim democràtic -en teoria- consolidat (l'agressió contra la premsa, volia dir; encara que nomenar en Saura com a conseller d'Interior també tela). Malgrat tot, es sol oblidar dels 32 mossos ferits per l'impacte de diversos objectes (la manera eufimística de dir que els van tirar cadires metàl·liques i els van atacar amb barres de ferro).

El segon fet que he exposat, és el colmo. I encara exigeixen mesures que aturin el procés de Bolonya i que s'ha de dialogar. És com fer-li operar a un cirurgià al mig de la Diagonal! I encara s'estranyen de que els esbatussessin? I ara! L'únic que lamento és que aquesta és l'opinió que es quedarà dels estudiants universitaris, sense recordar que aquesta gent no són pas interlocutors vàlids ni representatius de cap majoria de res. Aquesta gent no són els estudiants. Els estudiants som aquells que penquem i suem per acabar els estudis, fins i tot encara que ens reventin classes i okupin facultats.

Moltes gràcies i bona nit!