Les declaracions del conseller Huguet dient que el finançament només serà un pedaç, lleçant la tovallola a mitja batalla. La polèmica sobre l'inici de les inspeccions als restaurants (i similars) que estableix la normativa de política lingüística. Un tren aturat al mig del Garraf durant més de mitja hora. El senyor Chaves donant la vara amb el deute històric d'Andalusia. Patxi López i Basagoiti enroscats al llit d'Ajuria Enea. La llei de seleccions catalans pendents de sentència constitucional (els hi sona?) des de fa més de 10 anys. En fi, no em queda més a dir que "de perdidos al río". Arribarà un dia que ens en cansarem.
Sobre el finançament, res més a dir que les paraules de l'Honorable Conseller Antoni Castells a RAC1: el finançament està igual que a finals d'any. Diu que no vol ni pot claudicar, però les reiterades pròrrogues estan començant a fer perdre el pèl a més d'un. El mateix conseller afirma que en una negociació sempre s'acaba arribant a un punt mig. Però quin tipus de declaracions són aquestes? Què vol dir que no ens podem plantar en mig d'una conya de mal gust que ja dura massa? Que no tenim la llei de la nostra banda (que no vol dir que ens la volguem prendre per la nostra banda)? No tenim un text estatutari (la llei fonamental catalana) aprovat per les Corts Generals i refrendat pel poble de Catalunya? Oi que paguem els nostres impostos, oi que anem a 80 (o menys) a les entrades de Barcelona, oi que no vivim en una anarquia i un guirigall continu (és a dir, en definitiva, mantenim una actitud cívica), respectant tot allò que diuen les lleis? I perquè el Govern "amic" no ho fa? Per quin set sous té la barra la vicepresidenta De la Vega per trucat al nostre M.H. President per dir-li que moderi el llenguatge quan parla d'en ZP? O potser la dona no recorda la campanya de Chacón: "si guanya Zapatero, guanya Catalunya"? Doncs el Gran Presdigitador ja té la seva butaca a la Moncloa, ara toca que guanyem nosaltres. Catalans, cal que tornem a dir PROU! I, mentrestant parlem, no sé quants ciutadans continuen bloquejats en els vagons de Renfe que, per cert, estan pendents de traspàs a la Generalitat de Catalunya des de fa anys. Si us plau, o per favor, com més els hi agradi, però cal recuperar la dignitat nacional.
Acabo de llegir a l'Avui que Montilla es comença a plantejar un no-acord. A veure si és veritat i per una vegada es comporta com un president com Déu mana i no com el noi dels encàrrecs... no crec que sigui possible, però per una vegada tindríem una (breu) alegria
ResponEliminaLes últimes notícies diuen que el Govern s'ha negat a acceptar una proposta de "només" 1200 milions d'euros.
ResponEliminaEn fi, torno a repetir-ho, tot això és una presa de pèl, als catalans ens estan aixecant la camisa. Aquí es vota una llei i ningú la compleix. L'Estatut és paper mullat i aquesta actuació desacredita el Govern espanyol i el desligitima per a governar. On és la llei davant d'un atropellament de drets com aquest? Ai, dispenseu, no recordava que erem catalans...