Després de l'1-M, i a Catalunya què?

Un cop vist tot el nou panorama arran del joc polític després de les últimes eleccions, especialment del de la Comunitat Autònoma Basca, com els agrada dir, no queda més que preguntar-nos: i ara què, Catalunya?
Ja em vist, ho deia l'altre dia en un comentari, que el PNB està molt tranquil i satisfet dels resultats.
Continua essent l'opció majoritària del poble basc, tot i el desgast continuat de gairebé trenta anys de govern i dues cites d'alta càrrega identitària fracassades. Però el nou dibuix, com la primera volta que un espanyol pot arribar a ser lehendakari, és cosa peculiar, per no dir preocupant. Dels pactes que puguin arribar a gestar-se en les negociacions basques ens afectaran també a nosaltres. Car cal recordar que les eleccions nacionals al Parlament estan al caure, oficialment són l'any vinent.
A Euskadi hi ha, ara per ara, no podem negar-ho, dues vies possibles -que no igualment probables tot val a dir-ho- per a la conformació d'un nou govern:
a. Pacte PNB-PSE. Ibarretxe lehendakari per quarta vegada consecutiva, convertint-se en el primer candidat basc en aconseguir-ho. Es tractaria d'un govern fort i estable per a gestionar aquest període de crisi global.
b. Pacte PSE-PP-UPyD. Patxi López lehendakari, per primera vegada un partit espanyol arribaria a la presidència de l'executiu basc. Entre les dues opcions possibles dins aquest pacte, govern en minoria o amb el PP dins, és més probable la primera; la relació contra-natura seria massa xocant. En canvi, un govern en minoria del PSE, seria precisament això, un govern en minoria. Molt necessitat de buscar recolzaments a diverses bandes i que podria fer el país ingovernable en el context econòmic actual

En el cas que es donés l'opció b, que seria el més probable, com afectaria a Catalunya? D'una banda, després de l'estigmació, arraconament i desprestigi del Partit Popular al conjunt de l'Estat, però sobretot a Catalunya, el Partit Socialista pactaria amb ell. Sí, senyors, el partit que presideix la Generalitat de Catalunya pactaria amb el PP. I això podria costa'ls-hi car als senyors del pitet vermell (podran ignorar l'incompetència de Rodalies, fer-nos passar l'AVE per sota la Sagrada Família, posar de cap de la policia a un anti-sistema o guanyar les eleccions del cinturó roig ficant un mitjó brut de cap de llista, però sota cap conceptes podrien ells seure a la mateixa banda que el PP, si us plau).
Quina serà la reacció del PSC més pausible si això acabés d'aquesta manera? Repetir que ells són una organització separada del PSOE, que tenen llibertat de pensament i definició pròpia (tot i l'esquizofrènia de votar una cosa al Parlament de Catalunya i una altra a Corts Generals), i que de tot aquest sarau no en saben ni en volen saber res. Al mateix temps, començaran a reivindicar la seva catalanitat, el seu catalanisme de paperina: no ha trigat gaire temps a sortir la Llei del Cinema. Però tranquils que en vindran més. Això junt amb les ànsies d'Esquerra per intentar taponer les sàgnies de votants marcant paquet (Encomana el Català, política d'ambaixades...), montarà un bon sidral. I encara sort si els ecosocialistes no fan gaire virgueries més de les que ja han fet fins ara, és a dir, resar a la Moreneta -patrona de Catalunya- per a que plogués i poca cosa més.
D'aquest reguitzell de suposat catalanisme n'hem de treure un costat positiu i un altre de negatiu:
a. Si el PSC alardeja de catalanisme és perquè el sentir social majoritari encara ÉS el catalanisme; i a més a més de tot plegat encara en treurem alguna cosa de bo.
b. Si el poble de Catalunya s'empasa la farsa socialista (algú recorda el "si guanya Zapatero, guanya Catalunya" o un dels molts famosos Apoyaré Registred Lctd. ) haurem de passar de nou pel raspall. Fins quan més haurem de seguir aguantant aquests bandolers sistemàtics? Fins quan més haurem de seguir patint les continuades pífies i cagades seguides un cop sí i un altre també? Quan podrem recuperar la seriositat i el bonfer que caracteritzava aquest país, tant a nivell nacional com el que puguin pensar-ne a Madrid i a Europa?

Salut i visca Catalunya lliure!