Doncs sí, serem crus, però realistes. Hem perdut les eleccions. Tot són cares llargues, i només cal que comenci el ball de dimissions (Quintana gairebé ha anunciat la seva). A més les dues, les basques i les gallegues. No en tinguem cap dubte. A Galícia tots sabíem que aniria més o menys així, torna a governar el PP, com de costum. El parèntesi Touriño ha estat això, un parèntesi. Gairebé un miratge en el llarg viatge de les nacions, com el paisatge que passa mansament de l'altra banda de la finestra del tren.
A Euskadi la cosa és més complexa: no tenien opció electoral més de 100.000 electors. Tot i així, podem trobar simil·lituts amb el cas català: n'Ibarretxe ha guanyat -com en Mas-, però no governarà. Per tant, hem perdut. No vull fer anàlisis sobre aquest tema, doncs n'hi ha molt més que en dirien molt més i millor que jo.
L'únic que volia dir-vos és clar i català: l'homogeneïtzació de l'Estat espanyol s'acosta cada cop més. A tot arreu, vull dir, a totes les presidències autonòmiques predominen dos colors, el blau i el vermell (els canaris en són una excepció de molt diferent signe). Amb això no vull dir que tots siguin del Barça (només li faltava això a en Revilla xD), sinó que els dos partits d'àmbit estatal ho controlen tot. L'únic partit nacionalista que governa en algun indret de l'Estat és Esquerra Republicana, que ja veiem quin flac favor fa. Són temps que no conviden a l'optimisme precissament, sobretot perquè no podem dir que som uns incompresos, que ens oprimeixen i tota la pesca, doncs ha estat el mateix poble qui ens ha impossat aquest jou. Si aquest procés continua, i espero equivocar-me -ja em disculpareu ser tremendista, però és que també ha perdut el Barça al Calderón sota crits de "Laporta, cabrón, saluda a tu nación"-, els nacionalismes acabarem convertits en minories ètniques peculiars, curioses, que haurem de conformar-nos amb demandar coses minoritàries: tindrem 5 escons reservats al Parlament, per exemple, o un tant per cent dels formularis de sanitat podran ser en català, per exemple. Com ja ha passat al País Valencià. Malgrat tot, diuen que la fera és més perillosa quan està arraconada, veurem que hi tenen a dir els catalans.
Salut i visca Catalunya lliure (abans que sigui massa tard)!
Romà Elias i Tersa
Romà, entenc que et dolgui que el mapa polític espanyol hagi conquerit per fi els últims reductes de diferent color polític. I haver de veure com trepitgen la democràcia amb la il·legalització contínua dels abertzales. Però no és la nostra derrota. La nostra partida està a Catalunya. I tot i la simpatia mútua que ens puguem arribar a confessar cal tenir present que aquí ningú vindrà a salvar-nos els mobles.
ResponEliminaA Catalunya el catalanisme té una base social ben forta, el problema és que està fracturat. El dia que puguem obrir els ulls als votants enganyats del PSC, tindrem molt guanyat. Paciència i no deixar de lluitar ;-)
Aquesta gent fot fàstic. Per tenir majoria han hagut de il·legalitzar i perseguir políticament el 9% dels bascos. Més de 100.000 persones sense referent polític només per a que en Patxi fos lehendakari.
ResponEliminaIrònicament estic creuant els dits perquè el PSE tregui un altre diputat i no tingui excusa per pactar amb UPyD i donar les competències d'educació a espanya.
En tot cas, sembla que desgraciadament aquest ha estat el final de Ibarretxe :(
Ja deia jo que tardaves massa en parlar sobre aquestes eleccions...
ResponEliminaVoldria aprofitar el comentari per recordar un gran actor, director, humorista i millor persona, que ens va deixar fa un parell de dies: Pepe Rubianes, descansa en pau, artista.
Romà, et convido a que un dia li dediquis un article-homenatge, perquè s'ho mereix.
Lil' Bill Clinton
Apreciat Lord Sergi,
ResponEliminaSí, em dol. Sí, sé que no és la nostra batalla, exclusivament. Sé a qui em dec, i sé per a qui vull treballar, que és Catalunya. Però també sé que si ells són més forts, tenen més possibilitats. Segueixo la lògica aquella de que els enemics dels meus enemics són els meus amics. Sempre està bé recabar recolzaments de fora, l'únic que hem de procurar és no acomplexar-nos -com malauradament molts cop hem fet amb el basquisme- ni emmirallar-nos. Tenim les nostres pròpies formes de fer i de portar endavant la nostra lluita.
Estic d'acord, però, en la teva afirmació sobre la base social del catalanisme. Només cal advertir que, seguint el patró del frontisme basc, a Catalunya el catalanisme té majoria de llarg. Al menys de moment. El nostre compromís és que aquesta voluntat de ser perduri.
Romà,
ResponEliminajo faria també menció a per què EA ha tingut menys escons, per què el BNG ha tingut menys esconys... i per què Aralar n'ha tingut més! Aquests últims, per mi, són una clau bàsica i la demostració de què la llei de partits no persegueix ideologies... no?
Nacho.
Estimat amic Corredor,
ResponEliminaAquestes anàlisis que em proposes són senzilles: 1.EA ha tingut menys vots per ser un partit invisible, després de quatre anys de coalició amb el PNB han fet perdre perfil propi al partit, això tant nostrat que diem "marcar paquet".
2. El BNG ha obtingut menys vots perquè ha anat a cercar als caladers de vots tradicional del Partit Popular. Tal i com la senyora Pérez, de l'Executiva Nacional del BNG, va dir, van subestimat el poder del PP a Galícia. Això unit a la descoordinació i fins i tot l'enfrontament intern del bipartit gallec ha provocat un fet molt normal en una democràcia, quan fas les coses malament el poble et fa fora del govern.
3. Aralar ha pujat el seu suport popular per la il·legalització de les firmes D3M i Askatasuna. Els antics votants d'EHAK s'han repartit entre el vot nul (més de 100.000 electors) i aquesta altra formació abertzale.
En cap moment he dit que la llei de partits de 2002 persegueixi ideologies, només he afirmat que l'opinió dels 100.000 electors que van dipositar la papereta de Democrazia Hiru Milioi a l'urna no ha estat tinguda en compte. De tota manera, he dit que no faria reflexions sobre la tant complexa situació electoral basca. Especialistes i analistes les han fet ja. La meva visió esbiaxada del tema no em permet treure'n l'aigua clara.
Gràcies a tots vosaltres per les participacions.
Home, està clar que la llei de partits està feta per perseguir una certa ideologia que es dóna al País Basc.
ResponEliminaPotser estic poc informat però que jo sàpiga no hi cap partit falangista o maoista (per posar dos exemples) que hagi estat il·legalitzat tot i que evidentment recolzen implícitament algunes de les atrocitats més grans de la història.