
Escenificar la ruptura amb ZP
Dijous el conseller Joan Saura va ensenyar públicament les vergonyes de la negociació entre la Generalitat i el govern espanyol. És tan minsa la xifra oferta per Pedro Solbes que donar-la a conèixer posa en evidència el desdeny de Zapatero per Catalunya, pel govern català i, fins i tot, pels seus socis del PSC. Des de la Moncloa, deliberadament, s’intenta desestabilitzar el tripartit allargant l’agonia del finançament amb tècniques que ratllen la “tortura psicològica”, com va descriure en el seu moment Ernest Maragall.
Però la novetat d’aquesta setmana és que José Montilla ha decidit plantar-se. Al carrer Nicaragua ja han pres la determinació que no s’acceptarà el finançament, i que s’exhaurirà la legislatura exhibint múscul davant l’opinió pública catalana i aixecant el to de reivindicació amb Zapatero. Només així s’explica que el president es permetés dimecres anunciar que el govern català es mantindrà fins i tot si Esquerra l’abandona per discrepàncies amb el finançament. Montilla sap que aquest no serà l’escenari en què es mourà la relació PSC-ERC.
Per això també dijous es va fer pública la xifra dels 1.200 milions, de manera que a partir d’ara la negociació ja és impossible (qualsevol augment per part de Pedro Solbes seria denunciat automàticament per les altres comunitats autònomes). I precisament per això, ahir divendres Zapatero va recollir el guant llançat pel tripartit català i va tornar-lo a rebotre a la cara del president Montilla qualificant de “filtracions” i d’“aproximatives i interessades” les xifres anunciades solemnement pel conseller Saura. Estem assistint a l’escenificació de la ruptura definitiva de Montilla amb Zapatero. S’haurà de fer suaument, amb delicadesa, perquè el desafiament llançat des de la Generalitat no es giri com un bumerang contra els propis interessos del PSC. Però la decisió està presa: no hi haurà finançament en aquesta legislatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada