La babeta, compte amb la babeta!

Aquí teniu aquest article meu publicat a L'Escalè de la Discòrdia (http://www.lescale.es/?p=6205) sota el títol "#tornar a començar (I)" sobre l'inici de temporada del Barça, així com una valoració dels canvis tàctics i les aportacions dels fitxatges. La setmana vinent sortirà un altre amb una valoració general sobre la nostra Lliga i també alguns apunts sobre altres torneigs, com la Premier o el Calcio. I ja sabeu, que n'aprenguin!

Torna la Lliga. Torna l’espectacle. Torna el pa nostre de cada cap de setmana. Després d’aquests mesos sense futbol (es digui el que es digui, la Copa Amèrica i els campionats internacionals per a categories inferiors –exhibició de Thiago a l’Europeu sub-21 i del brasiler Oscar al Mundial sub-20 incloses- han resultat intranscendents), torna el campionat regular com el bon temps després de la pluja, per sadollar els més inquiets i calmar els impacients. Torna el futbol a casa. Els pitets davant la televisió tornen a estar de moda.

Com de costum en aquesta columna començaré parlant del Barça, encara que sembla poc el que hagi de dir-se. O almenys poc més que allò tan nostrat de “Maria Lluïsa, aquest any també!” Amb poc més que la pretemporada en escena per a valorar, tenim en safata diversos temes:

i. Els fitxatges

Les quatre noves arribades han fet donar un salt qualitatiu a aquest Barça d’en Pep Guardiola versió 4.0. Tant la velocitat i capacitat de desbordament d’Alexis com les incorporacions de Cesc Fàbregas i Thiago Alcántara al mig del camp semblen part d’una nova conjura futbolística entorn dels nostàlgics del cruyffisme. En parlaré més endavant.

Amb Alexis tornem a recuperar un perfil de jugador que portava absent de l’equip des de feia algun temps. Potser no es tracta d’un extrem al més pur estil, però entronca millor amb la tradició Figo – Simao – Giuly que no pas Pedro, tot i compartir moltes de les seves característiques. Encara que les primeres vibracions han estat bones i en el seu debut vam veure el seu estil veloç i precís en atac i combatiu en defensa –herència segura del calcio-, esperem una ràpida adaptació al joc combinatiu del Barça. El seu substitut natural (i també el de Pedro) en l’escala evolutiva de la Masia és Gerard Deulofeu. Compte el pitet.

ii. La quadratura del cercle perfecte

El mig del camp. L’assignatura preferida del Barça. La font inesgotable de la màgia. La gran empresa de correu i transport de pilotes a domicili, o millor dit, a barraca. L’aparició màgica del 3-4-3 (més pitet!) al primer partit disputat de Lliga fa respondre a unes necessitats concretes, però mirant-ho detalladament obre un escenari que l’estructura rígida entorn del 4-3-3 que teníem fins llavors no ens permetia: amb una reserva de quatre migcampistes de primer nivell a la plantilla (Xavi, Iniesta, Cesc i Thiago) i el debat sobre si hi hauria minuts per tots ells s’alleugereix amb aquestes tres posicions a cobrir. Tanmateix, els problemes físics de Xavi possibiliten l’aparició dels altres tres en més ocasions.

A més a més, la transformació de Keita de la posició d’interior o volant que abans ocupava a la de mig centre defensiu –colossal- obre la porta a que el malià no competeixi amb aquests quatre jugadors, sinó directament amb Sergio Busquets que, si hem de fer cas de les últimes declaracions del míster, ho té pelut per ocupar una plaça de titular indiscutible com l’any passat, a menys que sigui al darrere de tot.

iii. La baula que desfà la cadena

La línia defensiva és, com s’ha pogut comprovar, la part més tova de l’equip ara per ara. Les baixes de Puyol i Piqué, sumat a que Abidal s’està reincorporant poc a poc de les vacances, fan que aquesta línia sigui la que ha de millorar més. La incorporació de Fontàs, un central alt amb bon desplaçament de la pilota, dóna més fons d’armari a aquesta posició, encara que pel que hem vist, en un escenari amb un central únic, a falta dels dos grans, Mascherano (la segona “neneta” del Pep) sembla imposar-se de forma colossal, fins i tot disputant-li la plaça al mateix capità, amb constants problemes físics.

Malgrat tot, en una temporada de 65 partits, espero i desitjo que hi haurà minuts per als 8 defenses (4 centrals –comptant Masche- i 4 laterals) que tenim, ja que tallar la progressió del jove banyolenc faria un estret favor als interessos blaugranes. La meva visió de futur per a la defensa blaugrana –i encara fixat en una defensa de 4- seria una parella de centrals Piqué – Fontàs, com a primers distribuïdors de la pilota.

iv. Font d’aigua clara que mai s’asseca

La Masia. El planter ens ha demostrat en aquesta pretemporada coses força interessants, tant a la Copa Audi –primer títol de l’any- com a la gira americana. El més destacat té, per mi, noms i cognoms: Jonathan dos Santos. Molt millor tècnicament i tàctica que el seu germà, que no acaba de trobar lloc enlloc (després de la cessió al Racing, aquest any el Tottenham no ha pogut trobar ningú interessat, i tampoc sembla tenir gaire lloc a la plantilla), el germà petit sembla ser el proper candidat a tenir fitxa del primer equip l’estiu vinent. La polivalència atac – defensa el fa un jugador imprescindible en el futur: tant pot jugar de mig centre com de lateral, i també ha demostrat ser un virtuós en la jugada trenada –el seu gol al partit contra l’Internacional de Porto Alegre, la forma de trobar els espais entre línees per provocar la passada de Carmona (jugador destacat també, encara que amb l’arròs covat pel primer equip)- el fa trobar-se a la línia d’arribada just després del fill de Mazinho.

Per acabar aquest apartat, només un últim apunt. Una altra cosa a destacar de la Copa Audi i dels nanos que aquest any jugaran per mantenir la categoria a la divisió de plata –que enguany comença malament pels equips catalans-: em vaig enamorar en els minuts que va tenir a l’Allianz Arena en els dos partits. Quina forma d’estar sobre la gespa, quina visió, quin toc de pilota. Aquella sensació que t’assegura que passaran els anys i el Barça –esperem que amb Pep Guardiola molt de temps- seguirà jugant igual. Estic parlant de Javier Espinosa, que alguns han catalogat com al nou Iniesta per ser manxec, però també per la seva forma de jugar. Nova promesa de futur. I més pitet, senyors. Per als que us vàreu perdre els seus minuts a Munich aquí teniu un recull d’accions de l’última temporada al juvenil del nou jugador del filial:

http://www.youtube.com/watch?v=EbggTAaUkiQ

En els propers dies parlarem de la situació general tant a la nostra Lliga com d’altres campionats estrangers, així com valoracions del mercat de fitxatges i altres temes d’interès. Preparem-nos que la temporada ja ha començat!

Lectura recomanada: la crònica de Ramon Besa sobre el Barça – Vila-reial (http://www.elpais.com/articulo/deportes/Cesc/Thiago/alumbran/futuro/Barca/elpepudep/20110829elpepudep_21/Tes).